Festa Major de Rupit (29 de setembre)

Festa Major
Festa Major

La Festa Major de Rupit té lloc el 29 de Setembre, el dia de Sant Miquel Arcàngel, patró de Rupit. S'organitzen un munt d'actes tradicionals, històrics, religiosos, culturals, esportius, etc. Actes per als més petits i per als més grans, actes per a tothom. D'aquests els més típics  són la sardana de l'Alcalde i el ball dels gegants.

La sardana de l'Alcalde, recuperada el 1924, en temps pretèrits sembla ser que es ballava en sortir de la Missa Major, doncs no en va aquesta dansa té el seu origen en l'antic contrapàs que, encapçalat per una persona notable, es ballava a la sortida de la missa solemne.

És una sardana peculiar, amb una sèrie de característiques que la distingeixen de qualsevol altra. En primer lloc és ordenada, encapçalada per l'agutzil (el jutge de pau), l'alcalde, els regidors i finalment la resta del poble. Cal, obligatòriament, disposar d'una parella per ballar-la, i no es permet d'afegir-s'hi un cop començat el galop d'entrada.

La sardana de l'Alcalde de Rupit, que es balla en una sola rotllana, té una música i una lletra pròpies. Titulada “Rupit, perla del Collsacabra”, del compositor Frederic Pujol, capellà de Palau Sacosta, a Girona, mestre de composició i organista de la catedral de Girona des del 1989, la sardana dedicada a Rupit va estrenar-se el 29 de setembre de 2011, dia de Sant Miquel. La lletra, de Josep Puigdemont i Oliveras, d'Amer, descriu i enalteix la bellesa paisatgística del nostre poble. Composta de deu tirades, fa 35 de curts i 87 de llargs, i sempre és l'última que la cobla interpreta al final de l'audició. També és tradicional que es toqui, com a repetició, una tirada de curts i una de llargs de la coneguda “La Santa Espina”, de 23 i 87 punts respectivament.

 

Gegants de Rupit
Gegants de Rupit

El ball dels gegants és l'altre acte tradicional de la Festa Major. L'origen i la història dels gegants de la vila de Rupit i Pruit és molt interessant i, alhora, enigmàtica. Sembla ser que aquests gegants van ser modelats, probablement, per un artista desconegut de Barcelona, a finals del segle XIX. Els va encarregar  el senyor Pierre Baurier, industrial francès fundador de la colònia de Salou, a les Masies de Roda, per tal de fomentar l'esperit cultural i nacional dels treballadors de la colònia tèxtil.

El 1979 es va acordar fer pujar els gegants de la colònia de Salou, junt amb la colla de capgrossos també propietat de Baurier, per tal de fer més lluïda i majestuosa la Festa Major. Així doncs, els nous gegants van arribar al poble de Rupit el diumenge 30 de setembre de 1979 i foren els encarregats de precedir la cercavila de la Festa Major juntament amb els capgrossos que els obrien el pas.

Aleshores, el senyor Baurier, en veure l'eufòria de la seva benvinguda va decidir regalar-los al poble rupitenc. Des de llavors, els gegants de Rupit i Pruit han esdevingut tot un símbol del municipi i cada any surten a celebrar la Festa Major del poble.

Les figures, construïdes amb cartró pedra sobre una estructura de fusta, representen una parella de reis de l'edat mitjana. Llueixen corones de metall, teixits adomassats i llargues capes de vellut. El gegant porta un espasí  cenyit al cinturó i la geganta llueix un mocador de puntes.

Durant els primers temps, com que la parella no tenia nom, se'ls coneixia com el gegant i la geganta, o altrament com a rei i reina. Fou durant la Festa Major del 2001 que els vilatans de Rupit van decidir posar nom als gegants. Per votació popular van ser escollits els noms de Miquel i Magdalena, tot i que s'havia pensat el nom femení d'Andreueta, en referència al patró del nucli de Pruit.

El 29 de setembre del 2002 van ser batejats i beneïts pel mossèn Manel López Ceballos. Per a l'ocasió, comptaren amb la presència dels gegants de Tavertet, de l'Estquirol i de Cantonigròs, que van actuar de padrins.

Aquests gegants de tradició centenària, d'una notable bellesa escultòrica, des de la seva aparició al poble de Rupit el 1979, cada any han sortit exclusivament per la Festa Major de Sant Miquel, duts per la gent de la Comissió de Festes. La cercavila comença a la plaça Nova i segueix pel nucli antic fins arribar a la plaça Major.

    Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 20/06/2016 13:48